Intervenció a càrrec de Juan Luis Ruiz, cap de llista del PSC Vilanova i la Geltrú, durant el Ple extraordinari per debatre l’estat de la ciutat ara que es compleixen els primers dos anys del mandat de govern entre ERC-JXCat-CUP a Vilanova i la Geltrú:

Alcaldessa, regidores, regidors.

Abans de començar la valoració d’aquests dos anys que han estat marcats per la pandèmia provocada per la Covid-19, voldria tenir un record i traslladar el nostre escalf a les persones que han patit aquest maleït virus, a les que han hagut de ser hospitalitzades, a totes les persones que han perdut a algú, a les que estan patint  les conseqüències en la seva salut, o en la seva situació social i econòmica, a tothom qui d’alguna manera ha vist com li canviava la vida per la pandèmia.

I el nostre reconeixement a tothom, qui durant tot aquest temps, han estat i segueixen vetllant per la nostra salut, que han acompanyat a les persones soles, que ens han permès tenir, tot i el confinament els béns de primeres necessitats.

Dos anys precisament en els que calia més que mai tenir un govern fort per fer front a una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents, un govern amb un projecte clar per a Vilanova i la Geltrú.

Però, malauradament, tenim un govern sense un projecte compartit que ha portat a la ciutat a una més que evident paràlisi al llarg d’aquest bienni.

Un pacte que va néixer no per bastir i crear un projecte de ciutat local, sinó que per fer un cordó de bloqueig al PSC. L’entrada al govern de partits que representava que venien a canviar-ho tot desprès d’anys d’oposició del “no” a tot. I tant que s’ha notat, però en negatiu per a la ciutat. Cada cop més, existeix una sensació d’allunyament i de major desconnexió entre el govern i la ciutadania.

Ja en els primers mesos de la legislatura vàrem tenir una més que sobrada mostra d’incoherència, que ha seguit al llarg d’aquests dos anys:

• El primer que van fer va ser aprovar un cartipàs amb un increment de més de 200.000 €, enrere quedaven les lliçons d’austeritat i responsabilitat d’alguns en tants i tants plens
• Han defensat la necessitat d’un contracte d’enllumenat de gestió externa quasi amb la mateixa vehemència amb que sempre s’havia defensat el contrari
• Tiren endavant el projecte del Parc Comercial que votaven en contra
• Municipalització de serveis municipals externs. De moment només ho han fet amb la gestió dels Centres Cívics i per primera vegada a la història sense l’acord dels representants dels treballadors i treballadores. En una moció l’any 2017 ERC i CUP demanaven la municipalització del servei de consergeries i del de neteja d’edificis i equipaments públics municipals. Doncs el que fan ara des del govern és preparar aquestes licitacions per a empreses privades externes
• Aproven en solitari Pressupostos que depenen d’ingressos per la venda de sòl públic

No s’ha fet cap canvi rellevant a l’estructura municipal, al contrari, hi ha una divisió entre la representació social i l’equip de govern pels incompliments sistemàtics,  no hi ha cap element innovador, de fet, molts projectes que es presenten són el que han trobat de governs anteriors, no han sabut generar projectes engrescadors de ciutat, ni s’han aprofitat aquests anys per planificar la ciutat i noves necessitats i com queda demostrat, no son capaços de gestionar el dia a dia.

Hem tingut durant dos anys, un govern municipal sense lideratge, amb poca o nul·la voluntat de diàleg ni consens, amb absoluta manca de debat polític i de participació ciutadana, sense un full de ruta, ni visió de ciutat en el mig i llarg termini, improvisant les accions en moltes ocasions.

Dos anys que es recordaran per la manca de rumb, de projecte, per la indefinició en temes cabdals de futur, com el planejament urbanístic, per cert tema en el que també semblava que s’havia de capgirar tot; o per la manca de projecte pel que fa al model de promoció econòmica; o el més que evident abandonament de la via pública, un fet ben notori.

Dos anys en els que s’han perdut oportunitats, s’ha renunciat a treballar conjuntament amb els agents econòmics i socials i amb el conjunt del teixit associatiu de la ciutat, i s’ha governat imposant el rodet de la majoria absoluta que el tres grups de govern sumen al ple, prenent decisions d’esquenes a la ciutadania, sense voler escoltar a l’oposició, amb una clara manca de transparència i diàleg.

Resultat de tot això, una ciutat més bruta i més fosca. Només cal sortir a passejar pels carrers i places. La deixadesa i el deteriorament de l’espai públic és més que evident.

Dos anys perduts marejant amb estudis per la viabilitat de la municipalització de la neteja viaria i la recollida d’escombraries i finalment ni un ni altre. La recollida a concurs, un concurs que arriba amb 4 anys de retard perquè els grups que ara estan el govern el van votar en contra i per tant han estat 4 anys sense millores ni inversions en el servei de recollida d’escombraries.

I la neteja amb una internalització, no municipalització, que ens temem pot perjudicar la bona salut econòmica que la companyia d’aigües ha tingut fins ara.

I no només això, ara resulta que la millora de les condicions laborals d’aquests treballadors i treballadores suposa un increment tan alt que no pot ser factible quan era un dels arguments per a la municipalització. Incoherència total.

Cal però una acció contundent de manteniment i neteja a l’espai públic; cal revertir la situació de la recollida de les escombraries que no tenim clar que passi amb el  nou model del porta a porta, no pel sistema sinó per la capacitat del govern per tirar-ho endavant amb garanties d’eficiència i d’eficàcia i també de resoldre, d’una vegada per totes, les deficiències en l’enllumenat públic.

Quelcom tan essencial com aquestes tres qüestions (neteja viaria, recollida d’escombraries i enllumenat públic), vostès han estat incapaços de solucionar-ho, al contrari estem veiem cada dia com empitjora.

També tenim avui una ciutat més desordenada i caòtica pel que fa la mobilitat, un àmbit en què s’han pres decisions (per cert també sense consens ni diàleg) decisions  improvisades, com la de reduir la Ronda Ibèrica a un sol carril amb l’excusa de la pandèmia, tan il·lògiques com irresponsables, en tant que incrementen el pas de vehicles pel centre de la ciutat, al mateix temps que no s’ha fet cap passa per recuperar i millorar la pacificació del centre de la ciutat.

Decisions que ens allunyen de la ciutat amable i amb qualitat de vida que volem i que necessitem.

Decisions improvisades com treure el bus llançadora a la platja que han hagut de tirar enrere i decisions sense debat previ amb les persones afectades ni consens amb la ciutadania.

Perquè, sens dubte, una ciutat neta, il·luminada i bonica, un espai públic de qualitat és un primer pas essencial per a la tan necessària recuperació econòmica. Més d’un any després de l’esclat de la pandèmia, Vilanova i la Geltrú necessita recuperar posicions en quant a l’atracció de visitants i turistes, imprescindibles per al nostre sector hoteler, de la restauració i comercial; per a la generació de riquesa i de llocs de treball.

I mantenir una estratègia també en l’àmbit de la reindustralització que passi per ajudar a consolidar i mantenir l’actual planta industrial i cercar noves oportunitats, com per cert, estan fent moltes ciutats.

Un àmbit, el de la promoció econòmica, en el qual el govern tripartit de la ciutat s’ha caracteritzat per una paràlisi alarmant, especialment, en els moments crítics generats per la COVID-19. En el moment en què més suport necessitava el teixit productiu i empresarial de la ciutat, s’ha trobat amb un govern sense rumb, incapaç de prendre accions contundents de suport i reticent a definir una estratègia compartida amb els agents econòmics i socials per fer front a la greu crisi econòmica que vivim.

La nostra ciutat i les famílies més colpejades per la crisi, necessiten actuacions i polítiques que els ajudin, no ja a sobreviure, sinó a tirar endavant, amb la creació d’oportunitats i eines que els permetin tornar a incorporar-se al mercat laboral, a les activitats formatives, a superar i deixar enrere aquesta situació de vulnerabilitat i, en definitiva, a tornar a recuperar les regnes de la seva vida.

I per fer-ho possible necessitem més recursos, més pressupost i més treballadors municipals que les tirin endavant, reforçant els serveis socials i, també, reforçant l’IMET.

Haurien anat bé, per exemple, en aquest àmbit, els 180.000 euros que enguany es destinaran a habilitar i llogar una nau per ubicar-hi un espai jove provisional que paguem des de fa un any sense cap utilitat. Una altra de les prioritats errònies del govern.

Com també és equivocada la passivitat amb la qual s’ha fet front al deteriorament dels serveis de salut a la ciutat, aguditzats i empesos, encara més per la pandèmia com a excusa per reduir l’atenció sanitària i on han sortit a la llum les grans mancances del sistema públic de salut. Novament, un àmbit sense cap proposta, sense cap reivindicació, sense cap reclamació per part del govern de Vilanova i la Geltrú cap al govern, per cert del mateix color polític, de la Generalitat.

Malauradament, a la nostra ciutat en el pitjor moment hem tingut el pitjor govern que podíem tenir.

Un govern com dèiem sense cap voluntat de debat i consens, prova d’això n’ha estat la forma en que s’han aprovat els indiscriminats augments de les taxes i uns pressupostos a hores d’ara denunciats per incomplir els acords amb els treballadors i treballadores aquests dos anys.

Mai han volgut asseure’s a una taula per debatre sobre les propostes que fèiem altres grups. Vostès han decidit utilitzar la seva majoria absoluta per defugir i amagar el debat amb l’oposició  i també amb la ciutadania.

Uns augments a les taxes molt per sobre d’aquell 5% que vostè Sra. Alcaldessa considerava que feia que “viure a Vilanova no era fàcil”.

Deu ser més fàcil ara, i podem pujar, per exemple, la taxa de la recollida d’escombraries domestica un 20% o fins un 49% la comercial i industrial l’any 2020 i consolidar-ho el 2021.

I aprovar uns pressuposts que no responen a les necessitats i reptes que representa el Pla de Reconstrucció Econòmica i Social.

Per cert, alguns dels partits del govern, mentre estaven a l’oposició reclamaven un debat seriós i conjunt de taxes i pressupostos. Per què no ho han fet ara que estan al govern? Per no fer no han fet ni l’audiència pública que diu el nostre reglament de participació ciutadana que s’ha de fer cada any per presentar pressupost i taxes i la revisió del Pla d’Actuació Municipal.

Però ja hem vist que aquells discursos a que ens tenien acostumats, de que s’havia d’afavorir i crear més espais de participació han quedat enrere.

A l’octubre de 2019 ens votaven en contra, com a quasi totes les propostes del PSC, a la creació de les regidories de barri i al consells de barri perquè no hi creien i anaven a impulsar les assemblees de barri. A hores d’ara encara en desconeixem com i quan les tiraran endavant.

Al 2020 no hi van haver pressupostos participatius, i els del 2021 s’ajuntaran amb els del 2022. En 4 anys de legislatura potser farem 2 processos de pressupostos participatius.

A quants barris a visitat la Sra. alcaldessa en aquests dos anys? Segons la web municipal cap. A nosaltres ens consta per alguna foto que si n’ha visitat algun desprès de la moció presentada pel PSC per impulsar la participació ciutadana en els afers municipals.

Des de l’oposició, el grup municipal del PSC, hem tingut sempre clar que per fer front a la situació que ens deixava la crisi de la Covid-19 només hi havia un camí: treballar plegats per sortir-ne.

En aquest sentit els vam plantejar fer un Pacte de Ciutat, un acord entre les forces polítiques i els agents econòmics i socials de la ciutat per consensuar mesures a mig i llarg termini, per activar recursos públics i privats  i per repensar les prioritats. La proposta la vam portar a Ple, però la van rebutjar, com fan sempre amb les nostres propostes

Fins que al gener del 2021 van anunciar que posaven en marxa un Pla de Reactivació Econòmica i Social i després de molt insistir ens van fer arribar un document sense una descripció d’on partíem ni a on volíem anar, sense una anàlisi acurada de la situació socioeconòmica de la nostra ciutat ni una idea clara de com volíem sortir de la crisi, de quines eren les prioritats en l’atenció social, sense un plantejament clar de noves oportunitats d’inversió i de creixement per Vilanova i la Geltrú; quin model comercial, de restauració i hoteleria, turístic, de promoció vol impulsar el govern. Era un llistat d’accions.

Malgrat aquestes mancances, i la falta de visió i d’objectius clars, des del PSC vam actuar amb responsabilitat i vam fer arribar un conjunt de propostes: algunes de genèriques, per tal d’explorar-les com a nous sectors generadors d’oportunitats, d’altres molt concretes i específiques, en l’àmbit d’urbanisme, de la millora de la via pública i de l’ecologia, la salut i les polítiques socials.

Els hi dèiem que en el seu document havíem trobat a faltar un procés de participació obert, amb tots els agents polítics, econòmics i socials, i un pla que contemplés la dotació econòmica i un calendari de treball, que fixés prioritats.

Finalment publiquen un document sense que l’oposició l’hagi vist i molt menys l’hagi pogut valorar i debatre.

El que no ens diuen és si hi haurà un retorn a la ciutadania. Últimament tampoc acostumen a fer retorn a la ciutadania ni a respondre’ls correus i/o instancies, més enllà de la frase formal de a quin departament s’ha dirigit la petició.

En definitiva creiem que el Pla de Reactivació Econòmica i Social és una nova oportunitat perduda, una mostra més de la poca voluntat de diàleg, de teixir complicitats, de fomentar la participació dels partits de l’oposició, de  tots els agents socials i econòmics de la ciutat de la ciutadania en general.

Tenim un govern que no s’ha dedicat a la ciutat, que porta dos anys governant sense model de ciutat i sense objectius prioritaris, on cadascun dels partits que el formen busca la seva foto, i pel qual la ciutadania és la darrera de les seves prioritats.

Els recomano, pel bé de la ciutadania i de Vilanova i la Geltrú, que surtin i trepitgin el carrer, que escoltin al poble, que parlin amb totes les associacions i entitats, amb els gremis i, sobretot, que prenguin decisions pensant en el bé comú i en la qualitat de vida de tots i cadascun dels vilanovins i vilanovines.

En això no dubtin que sempre ens trobaran perquè els i les socialistes continuarem treballant de valent per una Vilanova i la Geltrú millor per a tothom.