El socialisme vilanoví diu adéu a una de les seves militants històriques: Carolina Orriols fou regidora de goven pel PSC entre 1979 i 1991 i regidora de l’oposició fins a l’any 1995

Aquest dimecres 30 d’agost ens deixava la Carolina Orriols, companya i militant històrica del PSC de Vilanova i la Geltrú. Molt vinculada a la defensa de la justícia social, la figura de la Carolina és, sens dubte, la d’una dona lluitadora, feminista, compromesa amb els seus ideals: el socialisme i la igualtat.

Impulsora dins dels primers governs municipals de grans canvis i avenços, Orriols deixa una empremta encara present a la vila, un llegat que ens ajuda a entendre i a defensar la política com a instrument de canvi. En definitiva, una eina que ens permet actuar sempre en favor i busca del benestar de la ciutadania, i això ens ho vas ensenyar tu, Carolina.

El PSC de Vilanova i la Geltrú vivim uns dies tristos i volem traslladar el nostre afecte a tota la família i amistats de la Carolina al llarg de tota la seva trajectòria professional i política.

Carolina Orriols Mas (1947-2023) va ser mestre de professió i va treballar a l’Escola Cossetània. A partir de l’any 1966, va involucrar-se amb el moviment socialista de Vilanova i la Geltrú i altres moviments professionals de l’educació en la clandestinitat. L’any 1979 formà part de la direcció local del Partit dels Socialistes de Catalunya.

El mateix any, va ser escollida regidora pel PSC al primer consistori democràtic després de la dictadura. En va formar part fins l’any 1995. Orriols també va ser consellera al Consell Comarcal del Garraf i membre de la UGT, primer dins la Federació de Treballadors de l’Ensenyament i després, des de la defensa dels drets de Jubilats i Pensionistes a escala local i comarcal. A més a més, va ser presidenta de la Creu Roja de Vilanova i la Geltrú.

Carolina Orriols va formar part dels governs municipals entre els anys 1979 i 1991, dirigint àmbits com Seguretat Ciutadana i Serveis, Governació i Formació i Ocupació i després, com a regidora a l’oposició fins a l’any 1995. Després de l’any 1991 es va dedicar professionalment a la gestió de polítiques d’ocupació i formació a l’Ajuntament de Barcelona i de la igualtat entre les persones a la Fundació Maria Aurèlia Capmany. L’any 1998 va concórrer a les primeres eleccions primàries socialistes, amb l’altre candidat Sixte Moral, per a l’elecció de la persona candidata a l’alcaldia a les municipals de l’any 1999.

Durant tots aquests anys i fins a l’actualitat va continuar treballant des de diversos àmbits de manera ferma i decidida per defensar els valors del socialisme.